| Entrevista a Kenty Robles |
| |
Kenty Robles va començar a jugar al futbol als carrers de Mèxic DF amb els seus amics. Als vuit anys, es va instal•lar amb la seva família a la República Dominicana. “És un lloc molt bonic per estar de vacances, però és complicat viure allà. A mi l'experiència em va enriquir encara que reconec que no és el millor lloc per viure”, assenyala. Després d'un any, la feina del seu pare la va portar a Sevilla, la penúltima aturada abans d'arribar a Barcelona. “Vam estar a punt de traslladar-nos a Amposta fa uns mesos, però, finalment, ens vam quedar aquí”, remarca. Kenty, que porta més de mitja vida a Catalunya, assegura que aquesta experiència va ser molt positiva. “No em va costar res adaptar-me als diferents països. Era petita i al col•legi feia amigues; no hi havia problema”, remarca.
La seva afició al futbol va anar incrementant-se amb el pas dels anys. “Al principi, xutava per xutar i m'ho passava bé. El meu primer equip va ser a Sevilla i jugava amb altres noies. Era una mica més seriós i jugàvem a futbol onze. Sempre he jugat de lateral dret encara que alguna vegada també jugava d'extrem”, explica. Durant un temps, va abandonar una mica l'esport però en arribar a Barcelona va tornar a enganxar-se. “Al meu pare a la feina li van explicar que existia el femení de l'Espanyol i va decidir trucar per apuntar-me. En aquella època no calia fer proves ni res”, assenyala.
Amb prou feines tenia 10 anys, però Kenty recorda aquella època amb molt d’afecte. “Aquell equip era una pinya. Jugàvem a la Taxonera vella i m'ho passava d’allò més bé. Fèiem moltes coses juntes. Llavors no hi havia tantes categories com ara i hi havia una gran barreja de jugadores i d'edats. Hi havia rivals que ens doblaven l'edat… Jugàvem dones contra nenes. Més d'una vegada acabàvem els partits plorant perquè perdíem per molta diferència. De vegades era dur, però va ser una època molt divertida”, comenta.
El futbol va començar sent una afició, però amb el pas dels anys se'n va anar involucrant més. La seva mare, tanmateix, li va deixar una cosa clara. “Em va dir que havia d'estudiar. L'única condició que em va posar per seguir jugant a futbol és que em tragués el batxillerat”, relata. Kenty ho va aconseguir. “La clau és ser organitzada encara que jo tampoc ho sóc molt. Tinc clar que no hi ha gaires dones que puguin viure del futbol i que he de pensar en el meu futur”, afegeix. De fet, la jugadora blanc-i-blava estudia Pedagogia i les coses li van bé. “En un primer moment em vaig plantejar estudiar ADE, però vaig veure que comportava moltes hores i que potser hauria de deixar el futbol. Sempre m'han agradat molts els nens i vaig pensar que seria una bona opció. La meva tieta treballava en un centre de nens incapacitats i jo anava a veure-la moltes vegades. A mi és una cosa que m'agradaria fer en el futur també; el tinc molt clar”, indica.
Primer equip
Kenty sap que els estudis són importants encara que ella vol seguir gaudint amb el futbol. “Va començar com una afició, però amb el pas dels anys em vaig proposar arribar més lluny. Tenia clar que volia arribar al primer equip de l'Espanyol. Vull ser una de les millors”, apunta. Kenty irromp en el primer equip la passada temporada amb la disputa de la Copa de la Reina. “Vaig arribar al final de la temporada i va ser una sort, perquè vaig poder viure un gran moment per l'equip. Va ser un gran debut. L'equip ho havia passat malament durant la temporada perquè les coses en la lliga no van sortir com s'esperava, però tot es va acabar arreglant”, assenyala.
La futbolista assegura que mai no va perdre l'esperança per pujar al primer equip encara que unes altres companyes més joves aconseguissin l'objectiu abans que ella. “Sabia que l'oportunitat arribaria en algun moment”, declara. Kenty s'ha guanyat el lloc gràcies al treball i a l'esforç. “Crec que sóc una futbolista molt competitiva i sempre vull guanyar. No penso que sigui una jugadora dura. Vaig sempre a per la pilota i poso tot el meu esforç per aconseguir-ho”, assegura. La mexicana sap que la seva principal missió és defensar encara que ofensivament també ha donat un bon rendiment. “Vaig tenir la sort de marcar el gol de la victòria davant l'Atlético de Madrid. Vaig veure la pilota i la vaig enganxar amb totes les meves forces. Va ser un bon gol, però el millor és que vam aconseguir els tres punts”.
Kenty està convençuda que l'equip blanc-i-blau pot arribar molt lluny aquesta temporada. “Estem fent una gran segona fase i els resultats van acompanyant. Per a mi, la temporada perfecta seria guanyar la Superlliga i jugar la temporada que ve en la competició europea; seria un gran èxit per al club ”, admet.
Reconeixement a Mèxic
Són molts els seguidors mexicans que segueixen la trajectòria de Kenty a través del web. Malgrat la distància, la jugadora es sent molt orgullosa. “A Mèxic el futbol és una cosa molt important. Està clar que el futbol femení no ho és tant encara, però qualsevol èxit és positiu i és una manera d'oblidar els problemes que puguis tenir en la societat. M'enorgulleix que hi hagi gent que segueixi la meva trajectòria”, relata. Maribel Domínguez és una de les futbolistes més conegudes de Mèxic. “Està clar que és una gran futbolista i ha ajudat que el futbol femení sigui més conegut a Mèxic”, assenyala.
Kenty té una gran carrera per davant. Assentada en el primer equip, la defensa sap que ha de seguir esforçant-se per aconseguir els seus nous objectius. La temporada de l'equip està sent molt bona, però sap que tot es decidirà durant els últims mesos de la competició. Kenty només espera que el final del conte siguin tan bonic com el de la temporada passada. |
|
| galeria d'imatges |
| Necesita Flash Player para ver el contenido.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |