A A A
SECCIONS
Entrevista a Miquel Molina
reportatge
Dimarts 09 Març 2010      Envia a un amic     Imprimir
“Vull defensar l’Espanyol als circuits, així com els jugadors ho fan sobre el camp”
Entrevista a Miquel Molina
 
A partir d’aquesta mateixa temporada, un perico seurà als comandaments d’un bòlid Audi oficial de més de 470 cavalls a l’exigent DTM, el competitivíssim campionat de turismes alemany. I ho farà, a més, amb la marca de ser el primer pilot espanyol en aconseguir-ho. Es tracta d’en Miquel Molina, un noi de 21 anys de Lloret de Mar, que és pur sentiment blanc-i-blau. Parlar amb ell és veure una de les potents manifestacions de la Força d’un sentiment, el que ell mateix defineix com “l’orgull de formar part d’un equip, d’una institució, que ha de lluitar pels seus objectius, i que es fa forta a través de la seva gent”. Després de milers de kilòmetres a la Fórmula 3 i les Word Series, on ha acumulat triomfs, aquest incondicional del nostre Estadi sempre que l’agenda li permet, continuarà fent bandera d’uns colors que sent tant seus allà on la seva prometedora carrera de pilot el porti.

—Primer de tot, deixi’ns felicitar-lo per la seva recent incorporació a Audi a l’exigent campionat DTM…
—Moltes gràcies. La veritat és que és una gran satisfacció. Estic molt il•lusionat perquè he acomplert un dels objectius principals de quan vaig començar, el de convertir-me en pilot professional. A més, amb un volant a un equip oficial d’un campionat tan prestigiós com la DTM, doncs encara millor.

—Ha anat tot molt ràpid, no?
—Bé, en realitat, vam tenir ja un primer contacte ara fa 2 anys, quan vaig estar provant el seu cotxe al Circuit d’Almeria. En aquell moment era encara massa jove, però vam tenir molt bones sensacions. Em sento molt content, perquè s’han mostrat molt interessats en mi. És el següent esglaó d’un camí en el que m’ha tocat lluitar molt, fer molts sacrificis, i en el que he tingut grans recolzaments, com el Programa de Joves Pilots del Circuit de Catalunya.

—D’on li ve, aquesta passió per la velocitat?
—Doncs em ve de família. El meu pare corria amb Karts, i es va proclamar 5 vegades Campió d’Espanya. També tenia, i té, un equip propi, i és allà on vaig començar, quan tenia 7 anys.

—És clar, sempre són els karts el primer pas...
—Sí, però no et pensis, que al principi no m’acabava d’agradar... Jo jugava a futbol, com molts nens, i vaig haver de prendre una decisió. Vaig decidir-me pels cotxes, i a mida que vaig anar creixent, coneixent el pilotatge, guanyant carreres, etc., em va enganxar més i més, i es va convertir en la meva passió, i en la meva professió.

—La velocitat, l’adrenalina...
—Sí, i aquest esperit individual i afany de superació que et proporciona. Influeix una màquina, és cert, però depèn de tu el millorar, el superar als demés, i això és quelcom molt intens i gratificant.

—Com es compagina la vida de pilot amb la d’un noi de 16, 17, 18 anys...?
Doncs és molt difícil, la veritat. Sempre estàs fora de casa, no veus als amics, a la família,.. I a mi em costa molt, això, perquè sóc una persona molt familiar. M’agrada estar a casa, amb els meus, perquè em dóna moltes forces. Amb 15 anys, ja viatjava sol per Europa, i es troba a faltar casa teva. Però no ho canviaria per res, eh! És la professió que he triat, és el que més m’agrada.

—A quin pilot admires?
—En la Fórmula 1, a Ayrton Senna, el millor de sempre, i a Fernando Alonso, que és un pilot molt complet i competitiu. En el món de la DTM, no tinc cap dubte: Timo Schreider, el doble campió del campionat, amb el que tindré la sort de compartir equip.

—I el Circuit on ets sents més còmode?
—Home... com a casa, no s’està en lloc: El Circuit de Catalunya. A més és el primer circuit on vaig conduir un cotxe de Formula, i hi he tingut la sort de guanyar curses. De fora, el meu preferit és el d’Estoril, a Portugal.

—A més, no ets l’únic perico que està a l’elit de l’automobilisme...
—Sí, és clar, també està el Jaume Alguersuari, amb el que tinc molt bona relació, i que està demostrant el seu talent a la Fòrmula 1. La veritat és que crec que l’Espanyol pot sentir-se molt orgullós de tenir esportistes del màxim nivell portant els seus colors per tot el món. No només el Jaume o jo mateix, sinó que també estan l’Ander Mirambell, la Gemma Mengual, que ho ha guanyat tot en la seva especialitat, etc.

—Què significa, per tu, ser perico?
—És un sentiment molt maco. Qui no ho és, no ho pot entendre, però la Força d’un sentiment es nota, se sent. És molt gratificant formar part d’un equip, d’una institució, que no ho té fàcil, que ha de lluitar molt per aconseguir els seus objectius i que es fa fort amb la seva gent.

—Què et sembla aquest Espanyol?
—Se’l veu amb ganes de tirar cap amunt, especialment en un any molt difícil per la plantilla, perquè el que ha passat no s’oblidarà mai. I ho estan aconseguint. Veig molta confiança en ells, i Pochettino està fent una gran tasca, perquè els està fent treballar al 100%. Estic totalment convençut de que l’equip escalarà posicions.

—Tu ets un habitual de l’Estadi, sempre que el calendari t’ho permet. Què et sembla?
En una paraula, increïble. Estic al•lucinat. És un dels millors estadis d’Europa.

—Com són les properes setmanes per a en Miquel Molina?
— Doncs després de una mini-estada a Ingolstad, a la seu d’Audi, començo la preparació física, amb l’Stage de pretemporada. Hem estat fent unes proves a Jerez aquests dies, i en unes setmanes anirem a rodar a València, que és un dels circuits del Campionat. És una preparació exigent, perquè la primera cursa, a Hockenheim, és a l’abril... Ja no queda res.
galeria d'imatges
Necesita Flash Player para ver el contenido.